Iniciem la fase 2: les votacions!

Després que la comissió llegís les propostes que ens heu fet arribar, aquelles que compleixen els requisits establerts a la convocatòria i que per tant passen a la fase de votacions són les següents:

PropostaJustificació
Vuit de marçSom un institut molt vinculat al que representa aquest dia a la societat. La igualtat de les persones.
La xemeneia del PoblenouLa finalitat de triar un nou nom per l’institut és la de crear vincles entre el nostre institut i el barri, un dels barris més emblemàtics de Barcelona, símbol de la classe obrera i de la lluita obrera veïnal. L’actual institut data del segle XIX, antic conjunt tèxtil fundat el 1860. Des dels seus inicis es realitzaven diferents activitats industrials com filats de cotó aprestos, teixits de llana i cotó, confecció de sacs, etc.
Si bé el nom no resol la problemàtica actual a causa de l’impacte que té aquesta economia salvatge, podem donar-li un aire més progressista vinculant el fum que antigament sortia per la xemeneia pel fum de coneixements que avui en dia surt. La xemeneia de Can Saladrigas és una de les xemeneies conservades de l’antic complex fabril del nostre barri. Amb la recuperació de la fàbrica es va poder conservar i ara emergeix com un obelisc enmig de l’ampla vorera del carrer Joncar.
Una mica d’història: La primera referència de la antiga fàbrica al barri del Poblenou data del 1858, quan Antoni Saladrigas va fundar una fàbrica de blanqueig de teixits amb sis operaris. Durant la dècada dels setanta, el conjunt d’enderrocs, reformes i ampliacions d’aquesta fàbrica s’ha d’incloure dins d’un procés de modernització i creixement d’un complex industrial com per exemple, entre altres coses, de la implantació industrial del tèxtil al Poblenou i vinculat amb la primera globalització dins del comerç mundial.
Arcadi Oliveres i BoadellaLa proposta del nom d’Arcadi Oliveres engloba alguns dels requisits que ens hem establert, potser no directament del barri, però sí que ha estat un home que ha lluitat pels col·lectius més invisibles, per les causes socials, vinculat al món educatiu des de les universitats i anant als centres educatius per no perdre la realitat del jovent. 
Persona que ha defensat els drets humans i un refent activista català. Un bon nom per un projecte que vol emmirallar-se en els valors que va representar.
El JoncarL’espai físic que avui ocupa el Poblenou va ser una zona humida pantanosa, típica de les àrees properes a les desembocadures, com és el cas de la del riu Besòs. Topònims com Llacuna o Joncar, recorden aquest fet.
El nucli inicial del Poblenou correspon a l’antic barri del Taulat (paraula que significa ‘peça de terra de conreu’). Durant molts segles va ser una zona d’aiguamolls, amb llacunes envoltades de joncs, un paisatge que encara evoquen els noms dels carrers de la Llacuna i del Joncar.
El jonc és una planta flexible que s’adapta al moviment del vent i creix en aigües que flueixen lentament.
Dels joncs s’extreien llargues tires que s’utilitzaven per crear els papirs al damunt dels quals s’ha escrit part de la nostra història amb plomes també fetes de joncs. El nostre institut és com un papir en blanc amb centenars de joncs que són les plomes que escriuen i escriuran, dia a dia, la seva gran història.
L’ArtesanaEl barri del Poblenou històricament ha estat un barri propens a l’associacionisme obrer. Les cooperatives de consum eren muntades i gestionades pels propis obrers que intentaven ajudar-se entre ells. 
L’Artesana va ser una cooperativa de consum del barri del Poblenou. Va ser fundada l’any 1786. Per tant una de les més antigues de Barcelona. Va resistir l’embat de la Guerra Civil Espanyola i va desaparèixer al juliol de l’any 1995 fruit de la pressió immobiliària. Per tant, es pot entendre com un símbol de la lluita del poble per aconseguir una economia més pròxima i contra la gentrificació. En una cooperativa són fonamentals la participació, la responsabilitat social, el respecte, la sostenibilitat i l’equitat. Característiques i valors que són presents en el nostre projecte educatiu de centre que treballa teixint vincles i formant persones compromeses amb el món.
L’esperit de l’artesana era construir una xarxa veïnal comunitària forta, cooperativa, al principi només es dedicava a abastir de menjar però després va potenciar l’art, la cultura, els esports, els escacs. Amb certa mirada feminista, dintre de l’època perquè van ser els primers a tenir un espai femení lúdic. L’objectiu era millorar la qualitat de vida i contribuir al benestar comú de tothom entre tots i totes.
Carmen AmayaUn bonic nom i adequat per al nostre institut. Representant universal de la cultura a través del seu ball. Catalana de naixement, barcelonina de cor, gitana de raça i balladora de professió.
Va néixer en els barracons de la platja de Somorrostro en una família molt humil. Enamorada de la seva ciutat natal, sentiment totalment indestructible i fortament arrelat. Va ser representant d’una època difícil per als assoliments de la dona, abanderant admiració i reconeixement per allí on els seus peus van trepitjar i van deixar art. Des d’Europa fins a les Amèriques tots van estimar i van reconèixer a Carmen Amaya, fins als més allunyats a la seva raça i art.
Té atorgada la Medalla del Mèrit Turístic de Barcelona, El Llaç de la Dama de l’Orde d’Isabel la Catòlica i el títol de Filla Adoptiva de Begur (localitat en la qual va morir). Així com un monument al Parc d’Atraccions de Montjuïc.
A escassos metres del nostre institut té diversos reconeixements com són el Carrer Carmen Amaya i la Font Carmen Amaya a la Barceloneta. Carmen Amaya representa valors com la humilitat, la lluita, l’esforç, el respecte, la generositat, la gratitud, la fidelitat i l’orgull pels seus i el seu origen. Bonics valors per a representar al nostre institut.
La Cinta del PoblenouLa Cinta, és nom de dona, un nom que personifica totes les nenes, noies i dones que treballaven a la fàbrica de Can Saladrigas, filadores, teixidores o confeccionant sacs, des de finals del XVIII, àvies, mares i filles del nostre barri.
La Cinta ens representa a moltes, a totes les treballadores anònimes que van contribuir a la industrialització de Catalunya mantenint un paper imprescindible en la cohesió de la família obrera i en el teixit social del barri del Poblenou.
La Cinta no té cognom conegut, no surt a la Viquipèdia, així volem fer visibles a totes les Cintes amb el nom de l’institut, un institut que treballa per l’equitat, la igualtat i la justícia social, que valora l’esforç i fomenta el pensament crític, que mobilitza els valors de la convivència i del treball en equip i d’igualtat i que se sent feminista.
La Cinta té també el lligam amb el logo de l’institut, la cinta de Moebius, una corba tancada, senzilla que dona molt joc i que té propietats sorprenents.
La FàbricaLa Fàbrica va ser un col·lectiu de joves del barri de Poblenou que, alertat per l’Arxiu Històric del Poblenou (AHPH), i conjuntament amb artistes del barri i l’AV Poblenou, va lluitar al 1998 per aturar l’enderroc de l’antiga fàbrica tèxtil Can Saladrigas i destinar aquests espais a equipament d’ús col·lectiu.
Al 1999, La Fàbrica va continuar manifestant-se de forma intensa i convincent fins aconseguir que l’Ajuntament de Barcelona pactés amb la multinacional Ferrovial per evitar l’enderroc de Can Saladrigas i la catalogués com a patrimoni municipal. En aquests espais, actualment hi ha una biblioteca, un casal de gent gran i l’Institut 22@.
El col·lectiu de joves La Fàbrica estava format per nois i noies de Poblenou i del districte de Sant Martí que van creure en els seus ideals, es van organitzar i van treballar en equip amb confiança i fermesa fins aconseguir l’èxit d’evitar l’enderroc de Can Saladrigas. Van confiar en la protesta constant i pacífica com a mesura per aconseguir els seus objectius en benefici de la comunitat, de l’educació i de la cultura.
Gràcies a La Fàbrica, avui és possible que l’institut pugui plantejar un projecte tan engrescador de construcció col·lectiva. De fet, gràcies als/les joves de La Fàbrica, és possible la pròpia existència de L’institut. En honor a aquest col·lectiu de joves i amb un significat plenament en consonància amb la història, pensem que La Fàbrica podria ser un nom integrador i que tothom es fes propi.
Un futur Institut La Fàbrica podria ajudar a que alumnat, professors/es, famílies i tot l’entorn en el seu conjunt pogués no només creure en els seus ideals sinó en lluitar fermament per aconseguir-los.
IndianesEl nom Indianes fa honor a l’origen de la Barcelona industrial. El barri de Sant Martí de l’actual Barcelona va ser l’antic poble de Sant Martí de Provençals, creat originàriament amb la construcció de masies al voltant de l’església de Sant Martí des del S. XV fins al S.XX. 
Al s. XVII, a prop d’aquestes masies van començar a sorgir fàbriques inicialment tèxtils però posteriorment dels sectors metal·lúrgics, d’adobs, químics, farineres, etc. fins les obres dels JJOO de Barcelona’92.
Al final de la guerra de Successió a Catalunya, Sant Martí tenia només 200 habitants. Amb la promulgació del Decret de Nova Planta per part de Felip V (1716), es va iniciar un procés d’industrialització creixent de nous barris que va durar del S.XVIII fins finals del S. XX. A la ubicació de l’actual barri de Poblenou hi havia fonamentalment camps basats en terres amb gran quantitat d’aigua subterrània. Aquesta característica va fer que la ubicació del Poblenou fos molt adient per utilitzar-se com a prats d’indianes.
Els prats d’indianes eren zones de camp situades a prop de fàbriques d’indianes on s’estenien aquests teixits durant el seu procés de blanqueig, que durava dies i requeria de gran quantitat d’aigua i espai. 
Les indianes eren teixits de cotó estampats a una cara imitant els que procedien de l’Índia. Barcelona en el seu conjunt es va tractar d’una de les ciutat més capdavanteres en la industrialització europea. Barcelona va ser una gran productora d’indianes durant tot el S. XVIII. 
Posteriorment, al S.XIX i XX es va reconvertir com a productora industrial d’altres tipus de teixits i d’altres indústries.
La fàbrica tèxtil Can Saladrigas es va fundar al 1858. Per tant, abans de ser fàbrica tèxtil, la zona actual on està ubicat l’institut va formar part d’una extensa xarxa de prats d’indianes. És molt probable que allà on avui dia l’alumnat reflexiona i pren decisions que es posen en pràctica, abans les indianes restessin blanquejant-se sota el sol amb la mateixa serenitat, fortalesa i brillantor.
Scroll to top