Crònica d’un confinament

Des del divendres 13 de març, la crisi de la Covid ha capgirat les nostres vides. L’alumnat i els docents som a casa i no a l’institut. Però, si l’institut són les persones que formen part de la comunitat educativa, llavors l’institut s’ha fragmentat, però no s’ha aturat. Seguim vives! Després de la perplexitat inicial, l’equip docent hem anat reaccionant sobre la marxa a aquesta situació insòlita. La primera setmana ens van preocupar més les activitats i tasques que podíem fer arribar a l’alumnat en aquest nou format 100% online. Vam compartir recursos, instal·lar noves aplicacions educatives, i els Google Classrooms treien fum. A mesura que han anat avançant les setmanes, i veient com la situació desgasta i angoixa l’alumnat i la població en general; però, hem matitzat l’enfoc. Hem posat més energies en el seguiment, en les paraules d’ànim, en arribar a tothom: emails, trucades a les famílies per xerrar amb elles i amb l’alumnat, videotrucades individuals i grupals… Perquè per poder aprendre calen activitats motivadores; però sobretot, cal estar bé.

Qui sap, a hores d’ara, què n’aprendrem (adultes i adolescents), de tot això. L’equip docent, de moment, estem aprenent que us i ens trobem molt a faltar.

Scroll to top