Ja tenim el nou nom del centre!

Per fi ha arribat el moment de concloure el procés participatiu pel canvi de nom de l’institut que vam iniciar el passat mes d’abril.

Després de més de 40 propostes inicials, 9 passades a la fase de votacions, 3 votacions i més de 1000 vots efectuats, us podem anunciar que el nou nom del centre serà: INSTITUT EL JONCAR.

Us adjuntem els resultats de la votació:

A partir d’ara iniciarem tots els processos administratius pertinents.

Moltes gràcies a tota la comunitat educativa per participar en el procés i construir el nostre institut plegades.

Iniciem la fase 2: les votacions!

Després que la comissió llegís les propostes que ens heu fet arribar, aquelles que compleixen els requisits establerts a la convocatòria i que per tant passen a la fase de votacions són les següents:

PropostaJustificació
Vuit de marçSom un institut molt vinculat al que representa aquest dia a la societat. La igualtat de les persones.
La xemeneia del PoblenouLa finalitat de triar un nou nom per l’institut és la de crear vincles entre el nostre institut i el barri, un dels barris més emblemàtics de Barcelona, símbol de la classe obrera i de la lluita obrera veïnal. L’actual institut data del segle XIX, antic conjunt tèxtil fundat el 1860. Des dels seus inicis es realitzaven diferents activitats industrials com filats de cotó aprestos, teixits de llana i cotó, confecció de sacs, etc.
Si bé el nom no resol la problemàtica actual a causa de l’impacte que té aquesta economia salvatge, podem donar-li un aire més progressista vinculant el fum que antigament sortia per la xemeneia pel fum de coneixements que avui en dia surt. La xemeneia de Can Saladrigas és una de les xemeneies conservades de l’antic complex fabril del nostre barri. Amb la recuperació de la fàbrica es va poder conservar i ara emergeix com un obelisc enmig de l’ampla vorera del carrer Joncar.
Una mica d’història: La primera referència de la antiga fàbrica al barri del Poblenou data del 1858, quan Antoni Saladrigas va fundar una fàbrica de blanqueig de teixits amb sis operaris. Durant la dècada dels setanta, el conjunt d’enderrocs, reformes i ampliacions d’aquesta fàbrica s’ha d’incloure dins d’un procés de modernització i creixement d’un complex industrial com per exemple, entre altres coses, de la implantació industrial del tèxtil al Poblenou i vinculat amb la primera globalització dins del comerç mundial.
Arcadi Oliveres i BoadellaLa proposta del nom d’Arcadi Oliveres engloba alguns dels requisits que ens hem establert, potser no directament del barri, però sí que ha estat un home que ha lluitat pels col·lectius més invisibles, per les causes socials, vinculat al món educatiu des de les universitats i anant als centres educatius per no perdre la realitat del jovent. 
Persona que ha defensat els drets humans i un refent activista català. Un bon nom per un projecte que vol emmirallar-se en els valors que va representar.
El JoncarL’espai físic que avui ocupa el Poblenou va ser una zona humida pantanosa, típica de les àrees properes a les desembocadures, com és el cas de la del riu Besòs. Topònims com Llacuna o Joncar, recorden aquest fet.
El nucli inicial del Poblenou correspon a l’antic barri del Taulat (paraula que significa ‘peça de terra de conreu’). Durant molts segles va ser una zona d’aiguamolls, amb llacunes envoltades de joncs, un paisatge que encara evoquen els noms dels carrers de la Llacuna i del Joncar.
El jonc és una planta flexible que s’adapta al moviment del vent i creix en aigües que flueixen lentament.
Dels joncs s’extreien llargues tires que s’utilitzaven per crear els papirs al damunt dels quals s’ha escrit part de la nostra història amb plomes també fetes de joncs. El nostre institut és com un papir en blanc amb centenars de joncs que són les plomes que escriuen i escriuran, dia a dia, la seva gran història.
L’ArtesanaEl barri del Poblenou històricament ha estat un barri propens a l’associacionisme obrer. Les cooperatives de consum eren muntades i gestionades pels propis obrers que intentaven ajudar-se entre ells. 
L’Artesana va ser una cooperativa de consum del barri del Poblenou. Va ser fundada l’any 1786. Per tant una de les més antigues de Barcelona. Va resistir l’embat de la Guerra Civil Espanyola i va desaparèixer al juliol de l’any 1995 fruit de la pressió immobiliària. Per tant, es pot entendre com un símbol de la lluita del poble per aconseguir una economia més pròxima i contra la gentrificació. En una cooperativa són fonamentals la participació, la responsabilitat social, el respecte, la sostenibilitat i l’equitat. Característiques i valors que són presents en el nostre projecte educatiu de centre que treballa teixint vincles i formant persones compromeses amb el món.
L’esperit de l’artesana era construir una xarxa veïnal comunitària forta, cooperativa, al principi només es dedicava a abastir de menjar però després va potenciar l’art, la cultura, els esports, els escacs. Amb certa mirada feminista, dintre de l’època perquè van ser els primers a tenir un espai femení lúdic. L’objectiu era millorar la qualitat de vida i contribuir al benestar comú de tothom entre tots i totes.
Carmen AmayaUn bonic nom i adequat per al nostre institut. Representant universal de la cultura a través del seu ball. Catalana de naixement, barcelonina de cor, gitana de raça i balladora de professió.
Va néixer en els barracons de la platja de Somorrostro en una família molt humil. Enamorada de la seva ciutat natal, sentiment totalment indestructible i fortament arrelat. Va ser representant d’una època difícil per als assoliments de la dona, abanderant admiració i reconeixement per allí on els seus peus van trepitjar i van deixar art. Des d’Europa fins a les Amèriques tots van estimar i van reconèixer a Carmen Amaya, fins als més allunyats a la seva raça i art.
Té atorgada la Medalla del Mèrit Turístic de Barcelona, El Llaç de la Dama de l’Orde d’Isabel la Catòlica i el títol de Filla Adoptiva de Begur (localitat en la qual va morir). Així com un monument al Parc d’Atraccions de Montjuïc.
A escassos metres del nostre institut té diversos reconeixements com són el Carrer Carmen Amaya i la Font Carmen Amaya a la Barceloneta. Carmen Amaya representa valors com la humilitat, la lluita, l’esforç, el respecte, la generositat, la gratitud, la fidelitat i l’orgull pels seus i el seu origen. Bonics valors per a representar al nostre institut.
La Cinta del PoblenouLa Cinta, és nom de dona, un nom que personifica totes les nenes, noies i dones que treballaven a la fàbrica de Can Saladrigas, filadores, teixidores o confeccionant sacs, des de finals del XVIII, àvies, mares i filles del nostre barri.
La Cinta ens representa a moltes, a totes les treballadores anònimes que van contribuir a la industrialització de Catalunya mantenint un paper imprescindible en la cohesió de la família obrera i en el teixit social del barri del Poblenou.
La Cinta no té cognom conegut, no surt a la Viquipèdia, així volem fer visibles a totes les Cintes amb el nom de l’institut, un institut que treballa per l’equitat, la igualtat i la justícia social, que valora l’esforç i fomenta el pensament crític, que mobilitza els valors de la convivència i del treball en equip i d’igualtat i que se sent feminista.
La Cinta té també el lligam amb el logo de l’institut, la cinta de Moebius, una corba tancada, senzilla que dona molt joc i que té propietats sorprenents.
La FàbricaLa Fàbrica va ser un col·lectiu de joves del barri de Poblenou que, alertat per l’Arxiu Històric del Poblenou (AHPH), i conjuntament amb artistes del barri i l’AV Poblenou, va lluitar al 1998 per aturar l’enderroc de l’antiga fàbrica tèxtil Can Saladrigas i destinar aquests espais a equipament d’ús col·lectiu.
Al 1999, La Fàbrica va continuar manifestant-se de forma intensa i convincent fins aconseguir que l’Ajuntament de Barcelona pactés amb la multinacional Ferrovial per evitar l’enderroc de Can Saladrigas i la catalogués com a patrimoni municipal. En aquests espais, actualment hi ha una biblioteca, un casal de gent gran i l’Institut 22@.
El col·lectiu de joves La Fàbrica estava format per nois i noies de Poblenou i del districte de Sant Martí que van creure en els seus ideals, es van organitzar i van treballar en equip amb confiança i fermesa fins aconseguir l’èxit d’evitar l’enderroc de Can Saladrigas. Van confiar en la protesta constant i pacífica com a mesura per aconseguir els seus objectius en benefici de la comunitat, de l’educació i de la cultura.
Gràcies a La Fàbrica, avui és possible que l’institut pugui plantejar un projecte tan engrescador de construcció col·lectiva. De fet, gràcies als/les joves de La Fàbrica, és possible la pròpia existència de L’institut. En honor a aquest col·lectiu de joves i amb un significat plenament en consonància amb la història, pensem que La Fàbrica podria ser un nom integrador i que tothom es fes propi.
Un futur Institut La Fàbrica podria ajudar a que alumnat, professors/es, famílies i tot l’entorn en el seu conjunt pogués no només creure en els seus ideals sinó en lluitar fermament per aconseguir-los.
IndianesEl nom Indianes fa honor a l’origen de la Barcelona industrial. El barri de Sant Martí de l’actual Barcelona va ser l’antic poble de Sant Martí de Provençals, creat originàriament amb la construcció de masies al voltant de l’església de Sant Martí des del S. XV fins al S.XX. 
Al s. XVII, a prop d’aquestes masies van començar a sorgir fàbriques inicialment tèxtils però posteriorment dels sectors metal·lúrgics, d’adobs, químics, farineres, etc. fins les obres dels JJOO de Barcelona’92.
Al final de la guerra de Successió a Catalunya, Sant Martí tenia només 200 habitants. Amb la promulgació del Decret de Nova Planta per part de Felip V (1716), es va iniciar un procés d’industrialització creixent de nous barris que va durar del S.XVIII fins finals del S. XX. A la ubicació de l’actual barri de Poblenou hi havia fonamentalment camps basats en terres amb gran quantitat d’aigua subterrània. Aquesta característica va fer que la ubicació del Poblenou fos molt adient per utilitzar-se com a prats d’indianes.
Els prats d’indianes eren zones de camp situades a prop de fàbriques d’indianes on s’estenien aquests teixits durant el seu procés de blanqueig, que durava dies i requeria de gran quantitat d’aigua i espai. 
Les indianes eren teixits de cotó estampats a una cara imitant els que procedien de l’Índia. Barcelona en el seu conjunt es va tractar d’una de les ciutat més capdavanteres en la industrialització europea. Barcelona va ser una gran productora d’indianes durant tot el S. XVIII. 
Posteriorment, al S.XIX i XX es va reconvertir com a productora industrial d’altres tipus de teixits i d’altres indústries.
La fàbrica tèxtil Can Saladrigas es va fundar al 1858. Per tant, abans de ser fàbrica tèxtil, la zona actual on està ubicat l’institut va formar part d’una extensa xarxa de prats d’indianes. És molt probable que allà on avui dia l’alumnat reflexiona i pren decisions que es posen en pràctica, abans les indianes restessin blanquejant-se sota el sol amb la mateixa serenitat, fortalesa i brillantor.

Canviem el nom de l’institut

El nom actual del centre, 22@, té unes connotacions que no agrada a les veïnes del barri, ja que està vinculat al procés d’encariment dels preus d’habitatges i locals, fet que expulsa al veïnat (gentrificació). 

En ser un nom donat i no triat hem cregut que ara és un bon moment per a triar-lo entre totes. Per això, iniciem el procés participatiu per al canvi de nom de l’institut.

Us animem a pensar quin nom us agradaria per al vostre institut, és un bon moment ara que som tantes per prendre entre totes aquesta decisió tan important.

El procés per a la tria del nom l’ha dissenyat una comissió formada per representants del consell escolar, assemblea d’alumnat, mares delegades i professorat. 

El procés que seguirem té 2 fases:

1a Fase: Propostes (fins el 17 de maig a les 23.59 h)

La proposta de nom ha de complir uns requisits:

REQUISITS
El nom ha de complir algun d’aquests criteris:
Vinculat a l’espai històric en què s’ubica el centre (fàbrica de Can Saladrigas)
Vinculat a col·lectius històrics relacionats amb el nostre entorn
Vinculat al món educatiu i la cultura
Noms que facin visibles les persones invisibilitzades
Vinculat al barri del Poblenou
Vinculat al nostre entorn natural
Vinculat a tradicions i costums pròpies del barri
Criteris d’exclusió: 
Els noms d’altres escoles o instituts
El nom d’una persona en vida
Els noms de persones que no representin actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans
No justificat
Qualsevol nom que es proposi s’ha de justificar, vinculant la proposta al projecte educatiu de l’institut. (Màxim 2100 caràcters)
Haureu fer una promoció de la justificació que acompanyarà el nom que proposeu a les xarxes. (En forma de piulada. Màxim 280 caràcters)

No es farà públic en cap moment el nom de la persona que fa la proposta.

2a fase: Votacions

1a voltaDel 25 al 31 maigD’entre totes les propostes que la comissió ha validat, després de comprovar que compleix els requisits. En votem 3.
2a voltaDel 2 al 9 juny Els tres noms més votats entren en joc. En votem 2. 
11 de juny es publicaran els 2 noms finalistes.
Campanya14, 15 i 16 de junyQui vulgui promoure un dels dos noms ens fa arribar vídeos, cartells… Per a la seva difusió a la web de l’institut.
Votació definitivaDel 17 al 20 junyVotem un nom. En aquest moment també s’obre la participació per al nou alumnat matriculat per al curs 21-22.
22 juny es fa públic el nom i s’inicia el procés administratiu pertinent.

Esperem amb il·lusió la participació de tota la comunitat educativa!

Escoles per la Igualtat i la Diversitat

Aquest curs 2020-21, a l’institut fem un pas més enllà per ser un centre inclusiu en què tothom tingui cabuda i en el que s’estimuli la participació i el respecte a la pluralitat.

A finals del curs passat, el professorat va decidir sol·licitar la participació en el projecte Escoles per la Igualtat i la Diversitat per tal de seguir formant-nos i fer-ho cada dia una mica millor. Aquest projecte, organitzat pel Consorci d’Educació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, té una durada de tres anys i busca crear xarxa entre el professorat dels centres de la ciutat però també amb l’alumnat i la nostra comunitat educativa.

L’institut ha estat acceptat així que, en els pròxims tres anys treballarem temes com la diversitat afectiva sexual i de gènere; la diversitat d’origen, cultural i religiosa i la diversitat funcional. Avui mateix fem la nostra primera formació de moltes, ja us anirem explicant!

Ens hem fet Twitter!

Aquest curs estrenem compte de Twitter amb la intenció de compartir i apropar a aquesta comunitat activitats i informacions relacionades amb el centre i el nostre dia a dia en ell.

També compartirem activitats i publicacions de caràcter educatiu i cultural que creiem que puguin resultar del vostre interès.

Esperem que us agradi la idea i ens visiteu per mantenir-vos informats!

El 22@ a la XXV Audiència Pública

Aquest curs 2019-20, l’alumnat i professorat de 2n de l’ESO hem participat en la XXV Audiència Pública per a Noies i Nois, que aquest any tenia com a temàtica: Educant en la igualtat. El projecte ha estat organitzat per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i hi s’hi han sumat 37 escoles i instituts de tota la ciutat.

Hem tractat continguts relacionats amb la diversitat afectivo-sexual i de gènere, els prejudicis i estereotips, la desigualtat, la discriminació i la violència, entre d’altres, i els hem treballat amb l’objectiu de formar-nos en la prevenció de la desigualtat, de les relacions abusives i en esdevenir agents de transformació a l’institut i al nostre entorn proper.

Hem combinat el treball a l’aula amb trobades amb la resta d’escoles i instituts participants. En aquestes trobades, hem generat propostes i compromisos que s’han entregat a l’Ajuntament de Barcelona en una audiència pública, celebrada en el Saló de Cent el dimecres 10 de juny. En aquesta cerimònia, presidida per l’alcaldessa de la ciutat Ada Colau, ha participat un dels nostres alumnes, l’Enol Fernández Vega.

A continuació, us deixem el vídeo que recopila les diferents trobades que s’han celebrat en el marc del projecte i la retransmissió que es va fer ahir en directe de l’acte de l’audiència pública:

Els nois i noies de Barcelona demanen més mesures contra el masclisme

Confits per al confinament

Fa uns mesos vam haver de tancar les portes del nostre centre per la crisi de la Covid. Encara que des d’ençà hem estat separades, hem intentat estar el més a prop possible del nostre alumnat per tal de d’acompanyar-les emocionalment i acadèmica.

Després del cop inicial, vam començar a treballar a través dels confits, un format de treball amb porcions d’aprenentatge que tenen l’objectiu d’endolcir el confinament del nostre alumnat mentre continuen aprenent.

Durant els pròxims dies us anirem compartint petites mostres del que ha fet el nostre alumnat als distints confits per així endolcir-vos una mica el desconfinament.

Consells per alleugerir el confinament

Malgrat que ja portem un temps confinats a casa i que sembla que la situació està canviant a poc a poc, encara ens queda un temps per tornar a la normalitat.

És per això que ens agradaria compartir amb vosaltres unes imatges que ha redactat Sara Godó, una de les orientadores de l’Institut La Talaia de Segur de Calafell per ajudar a les famílies i els adolescents a portar el confinament de la millor forma.

Aprofitem l’ocasió per agrair-li a l’Institut La Talaia que ens hagi donat permís compartir les imatges amb vosaltres.

Esperem que us resultin útils!

Crònica d’un confinament

Des del divendres 13 de març, la crisi de la Covid ha capgirat les nostres vides. L’alumnat i els docents som a casa i no a l’institut. Però, si l’institut són les persones que formen part de la comunitat educativa, llavors l’institut s’ha fragmentat, però no s’ha aturat. Seguim vives! Després de la perplexitat inicial, l’equip docent hem anat reaccionant sobre la marxa a aquesta situació insòlita. La primera setmana ens van preocupar més les activitats i tasques que podíem fer arribar a l’alumnat en aquest nou format 100% online. Vam compartir recursos, instal·lar noves aplicacions educatives, i els Google Classrooms treien fum. A mesura que han anat avançant les setmanes, i veient com la situació desgasta i angoixa l’alumnat i la població en general; però, hem matitzat l’enfoc. Hem posat més energies en el seguiment, en les paraules d’ànim, en arribar a tothom: emails, trucades a les famílies per xerrar amb elles i amb l’alumnat, videotrucades individuals i grupals… Perquè per poder aprendre calen activitats motivadores; però sobretot, cal estar bé.

Qui sap, a hores d’ara, què n’aprendrem (adultes i adolescents), de tot això. L’equip docent, de moment, estem aprenent que us i ens trobem molt a faltar.

Carnestoltes participatiu

A l’institut ens agrada prendre decisions de forma participativa, implicant l’alumnat directament o a través dels seus representants. Per a la celebració de la tradició del Carnaval, la Comissió de Delegades i Delegats va proposar una sèrie de consignes per a cada dia de la setmana del 17 al 21 de febrer: la samarreta al revés, tota la roba del mateix color, en pijama… El divendres 21, vam fer classe normal les 4 primeres hores, però vam acabar el dia amb un concurs de disfresses. El jurat, format per la mateixa Comissió i una professora voluntària, va otorgar diferents premis:

  • Premi a la originalitat per Leyre Eslava (2n A)
  • Premi a la millor caracterització per Adrián Ferreira (1r A)
  • Premi a la comparsa més original a “Les Flors”: Sara Miró (2n C), Vera Jiménez (2n C), Olivia Gràcia (2n B)
  • Premi a la comparsa més divertida a “Atracadors elegants”: Jan González, Gaston Moore, Joao Aleu, Mateu Teixidó (1r C)
  • Premi a la comparsa més ben caracteritzada a “Canis con pelo”: Camilo Santaya, Manuel Cuadrado i Raul Arias (2n C)
Scroll to top